El 18 de julio de 2026 se publicó en el BOE una nueva sentencia del Tribunal Supremo relacionada con el Real Decreto 1312/2024 y el denominado Registro Único de Arrendamientos.
La resolució confirma la importància de distingir entre la recopilació de dades sobre lloguers de curta durada i la creació d'un procediment estatal únic que determini com s'ha d'obtenir el número de registre.
Quina sentència és?
Se trata de la sentencia de la Sala Tercera del Tribunal Supremo de 1 de junio de 2026, publicada en el BOE el 18 de julio. Resuelve parcialmente el recurso presentado por la Región de Murcia contra el Real Decreto 1312/2024.
Per què és rellevant?
El Tribunal Suprem ja havia dictat el 19 de maig de 2026 una altra sentència que va anul·lar diversos preceptes del Reial decret relacionats amb el procediment estatal de registre únic i l'obligació d'inscripció registral per obtenir el número necessari per oferir determinats allotjaments a plataformes.
Què significa per als propietaris?
No s'ha d'interpretar com una desaparició general de les obligacions turístiques. Les comunitats autònomes i els ajuntaments conserven les seves competències i poden existir requisits específics d'habilitació, llicència, registre o informació.
Què convé revisar?
- La normativa turística de la comunitat autònoma.
- La llicència o habilitació municipal corresponent.
- La situació registral i urbanística de l'immoble.
- Els requisits que pugui imposar la comunitat de propietaris.
Conclusió:després de les sentències de 2026, el marc estatal s'ha d'analitzar amb especial cura. Un canvi en el procediment estatal no converteix automàticament en legal un habitatge turístic que no disposi d'habilitació autonòmica o municipal.
Fonts
Per a aquest article s'han consultat les fonts públiques i oficials següents: