El 8 de juny de 2026 el BOE va publicar una sentència del Tribunal Suprem de gran rellevància per al sector del lloguer de curta durada. La Sala Tercera va anul·lar diversos preceptes del Reial decret 1312/2024 relacionats amb el procediment estatal del Registre Únic d’Arrendaments.
El Tribunal Suprem considera que l’Estat no pot imposar, mitjançant aquest procediment, un sistema únic de registre basat en la inscripció al Registre de la Propietat o de Béns Mobles per obtenir el número que permet oferir els serveis a les plataformes.
Què s’ha anul·lat?
La sentència anul·la els preceptes del Reial decret relatius al procediment de registre únic, inclosos els articles 5, 8, 9 i 10, a més d’altres referències i disposicions connectades amb aquest procediment.
Què no s’ha anul·lat?
La resolució no elimina les competències de les comunitats autònomes ni dels ajuntaments en matèria turística i urbanística. Tampoc significa que un habitatge es pugui anunciar legalment sense complir les normes aplicables al seu territori.
Què passa amb les plataformes?
El marc europeu de transparència sobre els lloguers de curta durada continua sent aplicable des del 20 de maig de 2026. La qüestió estatal del procediment de registre s’ha de distingir, per tant, de les obligacions europees de recopilació i intercanvi de dades.
Què han de fer els propietaris?
- Comprovar la normativa autonòmica i municipal aplicable.
- Revisar si existeix una llicència, declaració responsable o habilitació turística exigible.
- Analitzar la situació de la comunitat de propietaris.
- No interpretar la sentència com una autorització automàtica per operar.
Conclusió: la sentència modifica de manera important el disseny estatal del registre, però la legalitat de cada habitatge turístic continua depenent de totes les normes que hi siguin aplicables.
Fonts
Per a aquest article s’han consultat les fonts públiques i oficials següents: