Una resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública publicada el 2026 aborda una qüestió especialment rellevant per a Barcelona: si una limitació estatutària pensada per a activitats turístiques pot impedir l’accés al número de registre de lloguer de curta durada no turístic.
La diferència entre turístic i temporada
L’article 3.2 de la Llei d’Arrendaments Urbans contempla els arrendaments de temporada com una categoria diferent dels arrendaments turístics. La qualificació jurídica depèn de la finalitat i de les circumstàncies concretes del contracte.
La importància dels estatuts
La resolució recorda que no totes les prohibicions tenen el mateix abast. Una clàusula adreçada específicament a apartaments turístics pot no equivaler automàticament a una prohibició de tot lloguer temporal residencial.
A Barcelona: abans de signar un lloguer de temporada convé revisar tant la normativa pública com els estatuts inscrits de la comunitat.
Què ha de revisar el propietari?
- La finalitat real del contracte.
- La durada i la causa de la temporalitat.
- Els estatuts de la propietat horitzontal.
- La necessitat de registre segons la modalitat concreta.
Conclusió
La resolució és útil perquè demostra que l’etiqueta «lloguer de curta durada» no resol per si sola la naturalesa jurídica de l’arrendament. L’anàlisi s’ha de fer cas per cas.